«Hacer de la lucha un continuo romper con los demás no es algo radical, lo radical y lo subversivo es construir algo colectivo en un mundo que ha sido diseñado específicamente para el aislamiento, la soledad y el desencanto»

pròleg a la Crítica de la Internacional Situacionista

Sovint parlar de la repressió a les nostres comarques se’ns fa una mica complexe. En una part del territori valencià, on sembla que aparentment impera la tranquil·litat i no passen aquestes coses, la repressió sona distant, com a una situació social molt allunyada d’aquesta realitat. Parlar de la repressió política a les comarques centrals és com parlar amb un llenguatge desconegut que sobta a l’oïda, i que per molt que ho intentem, no som capaces d’associar a les nostres vivències quotidianes. Sobre tot perquè ací, quan parlem de la repressió política, inevitablement sempre l’associem a conflictes greus, fets que sovint són exclusius i característics de ciutats grans com València, Barcelona, Madrid o el País Basc. Com si les coses, per aquestes terres, estigueren exemptes de conflictes.